Inici Grups Història Manifest Programa Com arribar Galeria
Saber
un poc més sobre…
       |
Herbers La nostra
història L’origen d’Herbers, anomenat també “ Herbers Jussans” per diferenciar-lo d’ “Herbers Sobirans” (el conegut avui dia com Herbeset), se situa com la majoria de pobles de la comarca dels Ports, en la primera part de s.XIII. Concretament, al maig de 1233, quan Blai d’Alagó concedeix la carta de poblament al cavaller aragonès Joan Garcès, per tal que repobli aquelles terres conquerides als musulmans amb gent vinguda de Lleida que aporta amb ella la llengua i els costums que ara tenim. A partir d’aquest moment comença el període de dominació senyorial a Herbers: en primer lloc els Garcés de Jaunes procedents de la noblesa militar de reconquesta aragonesa; els seguiran els Centelles, veïns de Morella; més tard arribaran els Cubells procedents del món de les finances que governaran Herbers del 1382 al 1482; a continuació els Valls d’orígen aragonès; i finalment, els Ram de Viu. De tots aquests, sens
dubte, el personatge històric més notable és Rafael Ram de Viu i
Pueyo, qui va ostentar el títol de Baró d’Herbers, Comte de
Samitier i va ser alcalde-corregidor de la ciutat de València de
1828 a 1833 en temps de Ferran VII. En la seva joventut va estudiar
Filosofia i Lletres i també Dret. El 21 d’octubre de 1795 va
prestar jurament com a Mestrant del Real Cos de Cavalleria de
València. Durant la guerra de la Independència, el 1812, la seva
esposa i el seu primogènit Rafael foren arrestats pels francesos i
retinguts com a ostatges en 1812 durant quatre mesos. El 1814 va
rebre de Ferran VII la condecoració de la Real i Distingida Ordre de
Carles III i Pel que fa a l’economia, tradicionalment s’ha basat en l’agricultura i la ramaderia. Durant el s. XIX el poble s’especialitzà en la producció industrial, sobretot al tèxtil; algunes families s’encarregaven de la producció a través dels telers de fusta que tenien instal·lats en les seves cases. També es fabricaven altres productes: sabó, espardenyes, fideus, aiguardent; hi havia dues premses de raïm, una ferreria i una fusteria. Durant la primera meitat del s.XX s’obrin les mines de carbó al terme de Castell de Cabres però molt pròximes a Herbers. Durant la segona meitat del s. XX l’economia s’ha basat en la producció d’animals per a la venda. En l’actualitat, es basa en el turisme interior i la ramaderia.
Les
nostres festes Sant Antoni. Al gener, com tots els pobles dels Ports, se celebra la festa de Sant Antoni. Divendres la nit se sopa al voltant de la barraca, després els diables, Sant Antoni, dolçainers i tot aquell que els vulgui acompanyar visiten les bodegues del poble o se’ls convida a vi, moscatell i aiguardent. La nit acaba amb ball. Al dia següent, els diables recorren de nou els carrers del poble però aquesta vegada per recollir els productes que a la tarda es rifaran en una tradicional oferta. La Tossa. El primer dissabte de maig es fa una rogativa fins La Tossa, també coneguda com el Muntanya de la Camiseta en record del matrimoni que va ser mort en aquell indret durant una guerra carlista. La dona estava embarassada i després de morta va donar a llum una criatura que van embolicar amb la camiseta del seu pare. Pocs dies després el xiquet va morir i es diu que de vegades encara se senten els plors. Sant Marc. El 25 d’abril es fa una rogativa fins a l’ermita de la Mare de Déu del Sargar. Barrank rock. La nit abans de les festes majors d’agost i coincidint amb el dia dedicat a l’Associació Lo Botadó, Herbers acull una nit de rock fet a les terres castellonenques i al Matarranya. Festes Majors en honor a Sant Bartomeu i la Mare de Déu del Sargar. La setmana del 24 i 25 d’agost se celebren les Festes Majors en honor a Sant Bartomeu i la Mare de Déu del Sargar. La Matança. El primer cap de setmana de desembre Herbers celebra la festa de la matança, en la qual herbessencs i visitants disfruten d’un sopar a base de carn de “gorrino” torrada i d’una nit de ball El nostre
patrimoni El Castell. És una casa pairal del s.XVI amb pati d’armes. És de planta quadrada amb finestres ogivals d’estil gòtic amb ornaments calats i reixes originals.. Sobre la porta d’entrada, amb arc de mig punt de pedra, hi ha l’escut d’armes dels Ram de Viu. L’ermita de la Mare de Déu del Sargar. Es tracta d’una construcció del s.XIII i XIV amb els edificis que l'envolten: el campanar, la casa de l’ermità, la cofraria, un pati interior amb una font i els corrals. Les pintures que es poden admirar són obra del pintor morellà Juan Francisco de Cruella, fetes el 1836 i restaurades el 1877. L’Ajuntament. És un edifici de pedra, amb una gran balconada de fusta, en una de les seves façanes s’hi observa, esculpit en pedra, l’escut del poble. L’església de Sant Bartomeu. És una construcció anterior al 1358. De planta rectangular amb tres naus, amb una capella lateral gòtica i una portalada romànica amb arc de mig punt. Conserva ornaments sagrats procedents del monestir de Santa Maria de Benifassà. La llotja. Està situada al centre del poble. Es tracta d’un edifici del s.XVI construït en pedra, i que hi destaquen uns robustos arcs gòtics. Actualment acull el “meson” del poble. El museu etnològic Lo Botadó. És un espai dedicat a la memòria dels oficis que han forjat la història d’Herbers. Situat en un edifici de nova construcció, ha recuperat un art porticat de l’entrada de l’hort del Baró. Dades bàsiques Extensió: 28 km2 Població: 58 habitants Altitud: 750 m Any de fundació: 1233 Gentilici: Herbessenc /Herbessenca |
       |
