història de l'Aplec

EL PER QUÈ DE L'APLEC


L'Aplec dels Ports és fruit de la materialització de les inquietuds democràtiques comarcals. Ja des d'abans de la dictadura, al col•legi dels Escolapis de Morella, hi havia hagut reunions de la joventut dels Ports per reflexionar sobre la situació comarcal i propiciar alternatives per frenar l'emigració. Paral•lelament, i convivint amb la natural preocupació política per eixir del règim franquista, s'anava consolidant un sentiment de recuperació comarcal pel que fa a l'ús de la nostra llengua i la identidat de la comarca. La revista "Els Ports" reflectia aquest sentiment: escrita en valencià i amb un nom reivindicatiu que feia front al "Maestrazgo" supracomarcal que ens van imposar des del govern central a començaments del segle XVIII. Farts d'una centralització política de dècades, calia construir el país des de baix, des de les seues comarques. I així és com va nàixer el primer Aplec dels Ports.

TODOLELLA, EL PRIMER APLEC


Todolella (la de la dansa guerrera) va ser el primer escenari de la trobada de gent jove dels Ports, sota l'atònita mirada de les autoritats municipals, militars i eclesiàstiques del moment. Recordeu aquella cançó que cantava Al Tall i que deia "Que vinga, que vinga, que vinga la llum...i que al senyor alcalde..." i és que en aquell Aplec de 1978 la llum se'n va anar diverses voltes. Senyeres quatribarrades, Paco Muñoz, Alimara, Toni Mestre, i l'exemple de tota la joventut d'un poble organitzant l'Aplec, va propiciar que aquella Aplec no fóra un fet puntual sinó que a partir d'aquell any, l'última setmana de juliol, un poble de la comarca dels Ports es convertira en escenari d'aquesta trobada política, festiva, comarcal i laica de la gent dels Ports i de més enllà.

L'APLEC: REIVINDICACIÓ I FESTA

Havia nascut l'Aplec. Una paraula quasi tan desconeguda a la comarca com el propi nom dels Ports. "Ports" i "Aplec", dues paraules que s'han popularitzat durant 32 anys... però què noves sonaven en aquells anys setanta!! Reivindicació i festa comarcal és el que es va fer a la Todolella i així ha anat seguint en els Aplecs que li han seguit. Massa vegades ha estat la festa per damunt de la reivindicació i poques la reivindicació per damunt de la festa, però digueu si no us heu emocionat alguna vegada quan hem vist cantar, en els nostres pobles, a artistes com Al Tall, Ovidi Montllor, Lluis Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon, Pepet i Marieta, Toni Albà, Obrint Pas, Lax’n Busto, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Whiskyn’s Jaume Sisa, Xavi Castillo, Tomeu Penya, Jose Antonio Labordeta i tants d'altres, o quan a La Mata es va fer una falla de la central tèrmica d'Andorra, quan passejàvem un pi sec i contaminat per la plaça de Forcall, quan heu vist tanta gent, tants cotxes, tantes tendes instal•lades al voltant dels nostres pobles,...

LA FLAMA DE L'APLEC

I amb tants pensaments en contra, miraculosament, cada any en un poble, la majoria de ben petits, la "flama" que encengué aquell Aplec de la Todolella no s'apaga. Quina misteriosa força l'empeny a seguir? 31 anys d'Aplec han servit per consagrar ELS PORTS com a denominació de la comarca; per confiar en la voluntat de fer comarca de nous polítics que algun dia van ser jóvens i van estar en l'organització de l'Aplec; per reivindicar i fer festa amb la nostra llengua, sense complexos; per aglutinar tot un seguit d'actes culturals difícils de portar a terme en els pobles xicotets; per donar a conéixer cadascun dels nostres pobles i mostrar-los als altres, promocionant així la comarca; i per damunt de tot, tenim la iniciativa civil de base, de la gent de poble,que amb orgull és capaç, cada any, de portar a terme un Aplec que amb encerts i desencerts ja és patrimoni de tota la comarca, dels Països Catalans i de més enllà.