La mort de l’Arquitectura Industrial

Des del segle XIV per tota la comarca dels Ports, hi ha documents que parlen dels oficis relacionats amb el teixits. Eren els temps del naixement del Lligalló, de les pasturades conflictives als boscos comunals-comarcals de Vallivana, de traçar i bastir assagadors i assesters, fonts i corrals, eren els temps en que la ramaderia de la llana i els treballs relacionats –peraires, cardadors, teixidors, desbastadors, etc- ocupaven a molta gent de tots els pobles. I aquestos inicis van dur a l’estabilització dels oficis al llarg dels segles, amb pujades i baixades cícliques.  Modernament,al segle XIX, aquells treballs de confecció artesanal, amb. la modernització  i l’inici de la producció industrial, van canviar els oficis i de rebot la fesomia dels pobles. Ben bé es pot dir que el  segle XIX va representar una revolució per a la comarca: Si be encara continuaven les velles fòrmules de producció artesanal representades per telers a les cases, tints a les bodegues , una nova forma de producció naixia: les fàbriques.,amb exemples emblemàtics: la del Molí d’en Berga (Fàbrica de Palos) al Forcall, al Molí d’Arinyo a Palanques, el Vilar a Sorita i la fàbrica Giner de Morella.  A les acaballes del XIX i  primeries del XX, seguint el motor de la Fàbrica Giner, naixen diverses fàbriques a Portell, a Cinctorres, al Forcall, a Vilafranca i, amb el temps , les crisis de la posguerra , les adaptacions als nous  moments,  algunes van morir,  altres van iniciar allò tan  habitual aleshores de l’emigració-deslocalització, i unes poquetes sobreviuen com poden  pels pobles, sense oblidar la gran fàbrica comarcal de Marie-Claire que, tot i els sustos que pega de quan en quan, avui ,curiosament representa la darrera gran manifestació d’una tradició comarcal de segles.

De la treballada de set segles massa vestigis han perperit pel camí. És dificilíssim trobar un teler manual d’aquells que vivien a quasi totes les cases dels pobles a l’entrada o a la falsa, -si Cavanilles tornara a fer-nos una visita li seria fàcil comtar-los pels petits museus locals o en algun taller morellà,-, tanmateix , que se n’ha fet d’aquells que ell va sentir treballar a les darreries del segle XVIII? Ben segur que algun viuen desballestats per alguna falsa o pallissa, i ben segur també que al foc de massa cases van morir bastidors ,calaixons, entrepits, manetes , assientos, pujants, enganxons,  portapintes,recalcs, calques, plegadors aixadelles i catalines.  Telers cremats a massa fogueres ,amb fum blanc de treballs i cançons centenàries amb la ràbia continguda d’un destí no buscat.

I amb el silenci dels telers , ben poc després –corrien els anys setantes del segle vintè- va aplegar el silenci definitiu dels faixeros, sobretot de Portell i de Cinctorres, catedràtics de geografia física,  caminants eterns,   mai oblidats,  

Al mateix pas que els telers i els faixeros anaven desapareixent, una altra davallada corria per la comarca: molts dels molins, filatures  i fàbriques nascudes al segle XIX patien poc a poc i sense compassió la penitència d’anar enrunant-se  per haver comés el pecat de deixar de ser útils i productives. A les riberes del Riu de Morella i del Riu Bergantes, els cabirons corcats i les teules trencades ensenyen de fa molt de temps els espais buits que varen ocupar telers i filatures. Als pobles, les fàbriques van caent esberlades sense pietat per horroroses màquines  famolenques de suors i records amerats de treballadores i treeballadors, embiscats de borra,  vivint als Ports o espargits arreu del món.

(A Cinctorres, a l’hivern de 2007, un hivern suau i amable , han estat assolades la fàbrica del Tint, la Fàbrica de Pio i  es preveu que una de les dues naus de la Fàbrica de Boldó tingue el mateix final)