programa de l'Aplec 2010
La Troba Kung Fu i
la Pegatina, caps de cartell del XXXIIé Aplec dels Ports
L'Aplec dels Ports ja
té definit el cartell dels grups que participaran en la 32ena
edició de la cita comarcal per excel·lència. La Troba Kung Fu
i la Pegatina seran els plats forts d'un esdeveniment en el que participaran
altres vuit grups de primera fila procedents del País Valencià, Catalunya
i Aragó, entre els quals hi ha Pep Gimeno “el Botifarra”, Orxata
Sound System, Cesk Freixas i Pau Alabajos. La Comissió Organitzadora
de l'Aplec ha volgut destacar “la qualitat musical” de les formacions
que actuaran a Vilafranca, seu enguany de l'Aplec dels Ports, entre
el 23 i el 25 de juliol. “Un bon cartell pot ser un atractiu addicional
per a la gent de fora, de manera que més persones poden vindre fins
la nostra comarca i, amb l'excusa de la música, conèixer qui som i
quins són els nostres problemes”, han explicat els organitzadors.
“És sobretot música festiva i bailable, per fer festa, encara que
sense oblidar-nos de la reivindicació”, han explicat.
LA TROBA KUNG FU
Des de desembre de 2006, data en què es va publicar Clavell morenet, fins al novembre de 2008, La Troba Kung-Fú ha passejat el txaca-pum txaca-pum de la rumba catalana per Itàlia, Praga, Bèlgica, Alemanya, Holanda, França, Suïssa, Espanya, Portugal, Mèxic, els Estats Units...
En total més de 300 concerts i la participació a festivals com Lowlands Festival (Holanda), Dock des Suds (França), Viña Rock, Global Fest (NYC), Festes de la Mercè, Liberation Day (Holanda), Esperanzah (Bèlgica), Festival de Flamenc del CCCB, Folklorefest (Alemanya), Womad de Canàries... Esdeveniments en els quals La Troba Kung-Fú ha compartit escenari amb artistes com Peret, Roy Paci, David Byrne, Orchestre National de Barbes, Kiko Veneno, Muchachito Bombo Infierno, Sisa, Concha Buika, La Mala Rodríguez o Macaco.
La Troba Kung-Fú ha obtingut també els premis Puig Porret que atorga la crítica musical catalana en el marc del Mercat de Música Viva de Vic, el premi Altaveu i el premi Ciutat de Barcelona. Clavell morenet s’ha editat a Bèlgica, Holanda i Alemanya per mitjà del segell belga Vía Láctea i ha estat distribuït a França a través de Mosaic.
El segon disc de La Troba Kung-Fú es publicarà al llarg del mes de maig a través del segell barceloní Chesapik. Es titula “A la panxa del bou” i ha estat enregistrat entre Nova York, La Garriga, Barcelona i Avinyonet de Puigventós.
LA PEGATINA
Guardonat amb el premi
Enderrock al “Millor grup de pop-rock” de 2009 ha sigut un dels
grups revelació de la temporada. Més de 350 concerts a les seues esquenes
avalen la seua qualitat. Aquest grup de rumba catalana va nàixer l'any
2003 i van llançar la seua òpera prima, “Al carrer!” l'any 2007.
El 2009 llancen “Via Mandarina”, una “ barreja d'esforç però
també de frescura humana, honestedat i energia positiva” en definició
d'ells mateixa. El nou disc de La Pegatina segueix incorporant les melodies
fresques, juganeres i ballables que els han dut a ser un punt d'atenció
constant dins el panorama musical mestís i rumberu català i estatal.
Segueixen sent aquell diamant en brut que va aparèixer al 2007, però
amb les idees més clares que la resta de grups de l'escena, una experiència
fruit de l'autogestió que segueixen duent a terme. Si hi ha alguna
cosa que saben que han de seguir fent aquesta és tenir el control de
la seva aventura i seguir sent accessibles al públic. Un factor sorpresa
que no esperaven ha estat el fet que, sense buscar-ho, han aconseguit
que existeixi un públic jove que ha crescut amb la seva música i que
après el que era la rumba a través de La Pegatina i s'hi ha enganxat.
Han actuat a França, Alemanya i Suïssa entre d'altres.
PEP GIMENO “EL BOTIFARRA”
Amb tota seguretat, Pep Gimeno “el Botifarra” s'ha convertit en una de les grans novetats de l'escena valenciana i en un autèntic revulsiu per a la música tradicional del país. Fins l'any 2006“el Botifarra” era simplement el cantaor d'albaes de Xàtiva, afició que exercia de feia 25 anys. Aleshores, i amb l'ajuda dels arranjaments de Néstor Mont, es llançà a preparar el seu primer disc, Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006), que va veure la llum l'any 2006. A partir d'aquell moment explotaria el “fenomen Botifarra” i el cantaor abandonaria la seua comarca natal per començar a cantar arreu del país. A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, al macroconcert del 25 d'Abril a la Universitat de València, al Xàbia Folk, al festival Música al Castell de Dénia, al festival del Vendrell, el 9 d'octubre a la Casa de Cultura de Gandia, a la Fira de Música Mediterrània de Manresa, l'esdeveniment de música tradicional més important de l'àmbit catalanoparlant, i en un acte sobre la Guerra de Succesió a La Seu de Lleida. En juny, el Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià concedia a “Botifarra” el Premi Ovidi Montllor al millor disc folk de l'any. Durant 2008 va desfilar pels entaulats més importants de la música tradicional mediterrània: el Festival Tradicionàrius de Barcelona, la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca, el Festival de la Veu (A)phònica de Banyoles i el colofó definitiu: l'Itinerari Folk de Trento (Itàlia) i el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Catalunya ha descobert a “Botifarra”.
L'any 2009 trau a la llum Te'n cantaré més de mil, un treball on continua en la línia de recuperació de cançons tradicionals oblidades pel gran públic i que ha sabut tornar a posar en valor.
A Vilafranca, Pep Gimeno
“el Botifarra” actuarà acompanya de la Banda de Música de Vilafranca.
PEPET I MARIETA
Pepet i marieta és una proposta festiva que beu de les músiques “populars” d’arreu del món per a vestir uns textos marca de la casa propers, descarats i crítics. Rumba, jota, bolero o ska, tot estil és vàlid per a aquesta banda de 8 músics sòlida i contundent que l’arma ben grossa allà on es presenten amb la seva fórmula de música, teatre i saber quotidians.
Amb més de 350 concerts
a l’esquena, Pepet i marieta han consolidat un so de directe compacte,
una execució acurada i una posada en escena emotiva i graciosa que
cau simpàtica a qualsevol tipus d’audiència. A més, els seus espectacles
són festes interactives que busquen la màxima complicitat amb el públic
per a convertir-lo en un instrument cabdal del 'xou”.
El seu tercer i últim
treball és “La Pelu” (Edicions Singulars, 2008), un disc sense
fissures amb què la banda vol consagrar-se com una de les formacions
mestisses més sòlides de la música en català actual. No en va, han
portat la seva proposta per tot l’estat en més de 350 concerts i
han acudit a cites tan importants com el Festival Barnasants, el BAM,
el Senglar Rock, l’Acampada Jove o la Clausura del Correllengua a
Perpinyà.
Amb un so visceral i
una producció descarada, “La Pelu” és la proposta més
bailonga i festiva que els d’Ulldecona hagin publicat mai. Pop,
rock, funky, paxanga i fins i tot punk, tot estil és vàlid per a vestir
unes històries properes, crítiques i amb sentit de l’humor. El resultat
és una apologia a l’eterna renovació així com un cant a l’amor
i a les passions més baixes de la naturalesa humana.
CESK FREIXAS&PAU ALABAJOS
Cesk Freixas (Penedés)
és un jove cantautor que està intentant recuperar la cançó d'autor,
reivindicativa i de protesta en català. Ha editat tres discos i l'últim
La mà dels qui t'esperen, Temps Record, li ha valgut el premi
al millor artista de cançó d'autor per votació popular en els Premis
Enderrock de música en català. L'any passat ja estigué a l'Aplec
dels Ports que es va celebrar a la Mata.
Pau Alabajos (Horta) és també cantautor i el seu últim treball és
Teoria del caos, una col·lecció de cançons viscerals, escrites des
de ben a dins. En els seu repertori apareixen temes universals, però
també d'altres que fan referència directa a l'actualitat.
Tots dos ens presentaran
a l'Aplec el seu treball conjunt “Venim del Nord, venim del Sud”,
una proposta musical conjunta, en la qual interpreten els temes més
representatius dels seus respectius repertoris, alhora que canten cançons
de manera conjunta.
ORXATA SOUND SYSTEM
http://www.orxatasoundsystem.
Orxata Sound System és un dels col·lectius musicals més inusuals de l'escena electrònica actual. Nascut el 2003 a la ciutat de València, es caracteritza per la sinèrgia de la música electrònica de ball (des de l'electro, drum&bass i dubstep fins al ragga, dub o hip hop) condimentat amb sons tradicionals valencians.
El col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista, un dj i un programador/samplejador.
Han actuat per la major part del territori de parla catalana, França i han fet una gira pel Marroc. Segons Enderrock, Orxata és “en algun punt inconcebible entre el cant d'estil i la ruta del bakalao”.
MALLACAN
Mallacán és l'aportació
aragonesa a l'Aplec dels Ports. Nascuts fa més de 14 anys, Mallacán
s'ha consolidat com una de les propostes musicals més sòlides i consolidades
d'Aragó. Barrejant tota mena d'estils musicals (rock, reggae, ska...)
amb instruments musicals aragonesos, com ara la dolçaina i la gaita
de boto aragonesa, amb altres com la percussió, l'acordió o els metals,
formen un còctel potent i eclèctic únic que els ha permés ser un
referent a tota Europa en quant a música de mestissatge. Després de
nombrosos concerts dins de l'estat, que els han portat a participar
en el Viña-rock, Pirineos Sur, Pyrenne, .... han fet el salt a Europa,
on han actuat a Alemanya, França, etc.
Després d'una discografia
fins ara consistent en una maqueta en directe i tres discos en estudi,
a més de la seua inclusió en nombrosos recopilatoris de tota
Europa, la banda aragonesa irromp amb el seu treball més espectacular,
Mar de Suenios. Són considerats els “Obrint Pas” aragonesos.
OPCIÓ K-95
http://www.myspace.com/
15 anys després de la seva formació, Opció K-95 celebra aquest aniversari amb l’edició del seu quart disc, Reneix. El grup es creà el setembre de 1995 a la Vila de Gràcia (Barcelonès) de la mà de tres joves que anhelaven poder gaudir de la música que els agradava en la seva llengua, el català. Així fou com a finals d’aquell any es concretà la primera formació de la banda, caracteritzada per un so proper als clàssics de la música Oi! britànica. Amb aquests referents el grup enregistrà un any després el seu primer treball titulat Cap Oportunitat (Propaganda pel fet!, 1996) sota la supervisió del tècnic anglès Guy Wenger. L’èxit de vendes de la primera edició provocà que l’any següent el disc es reedités en format Cd i K7, exhaurint-se novament les 2.500 còpies posades a la venda.
Després de la seva primera gira estatal, l’any 1998 el grup pren volada internacional mitjançant la seva participació en un disc recopilatori publicat a Alemanya. Amb la formació estabilitzada després de l’abandonament d’algun dels seus membres originals el grup publica el seu segon àlbum, Mai Morirem (Propaganda pel fet!, 1999), que suposà un salt qualitatiu i els permeté assolir un so personal que feu augmentar el seu nombre de seguidors arreu i fer-se un nom en el panorama musical alternatiu internacional, com demostren les seves actuacions a països com França, Suïssa, Alemanya o Itàlia.
No fou però fins l’any 2004 quan el grup es consagrà definitivament amb la publicació del seu tercer disc, Terra Cremada (Bullanga records, 2004), tot un èxit de crítiques gràcies al renovat so de la banda aportat per les noves incorporacions. Un estil que s’apropà a ritmes més contundents propers al hardcore per dotar de major potència el seu directe.
La marxa del seu baixista original abocà a la banda a un parèntesi creatiu que acabà a mitjans de l’any 2009 amb la incorporació de l’actual baixista. De nou a ple rendiment els seus integrants es reclouen al local per donar forma als temes que configuren el seu quart disc, Reneix, tota una metàfora sobre l’evolució del grup, amb el que pretenen oferir al públic noves descarregues d’energia reivindicativa a partir dels seus textos compromesos i la seva música punyent.
LILIT I DIONÍS
Lilit i Dionís és una estrafolària banda que va nàixer a la Marina Alta a principis de l’any 2006 del matrimoni de conveniència entre els rockers Lilit i els folkies Bufafocs de Dionís. De tot plegat va sorgir un grup en mutació constant que proposa una barreja irreverent dels ingredients musicals més diversos: rock, cançó d’autor, tradició valenciana, punk, música electrònica i tot el que el que càpia al perol.
D’aquesta irreverent formació podem destacar el seu directe, en ocasions més pròxim a la disbauxa dionísiaca que a un recital musical. A més de la mescla sonora sense complexos que presenten, també cal parar a les seues lletres, proper a l’humor típic valencià. La festivitat de les lletres no els impedeix abordar temes com la destrucció del nostre entorn, les injustícies socials o la necessitat de conservar el nostre patrimoni cultural.
